Història del poble
Durant els segles XI i XII, Pavies apareix vinculat al Castell d'Almonecir, el terme del qual estava format pels actuals municipis de Algiminia d'Almonacid, Matet, Pavias i la Vall d'Almonacid, amb una extensió aproximada de quilòmetres quadrats.
A Pavias, igual que en les localitats veïnes, va haver d'estendre's la cultura i influència musulmana, si bé, al contrari que en les de Algimia, Matet i la Tanca, no ha romàs vestigi aparent de la mateixa. Després de la Reconquesta els musulmans que vivien en el territori sota jurisdicció del castell formaven l'Aljama, comunitat governada per una mescla de lleis cristianes (Furs de Valéncia) i islàmiques. L'Aljama del castell i Valle de Almonacid incloïa la Vall d'Almonacid ( Ayr, Algímia, Torresomera, Sant Joan i Almedinilla), Matet i Pavias.
En 1238 el Rei Jaime I va donar al Canceller Real, Berenguer de Palou (Bisbe de Barcelona) el Castell de Almonicir, amb totes les seues terres, llogarets i habitants, com recompensa per l'ajuda rebuda en la conquesta del regne de València. Posteriorment va passar al seu successor, Rodrígo Díez, al que li va succeir en el senyoriu la seua filla Sancha Ferrandis, que estava sota tutela del propi rei Pedro III. Aquest rei va tenir un fill natural, anomenat Jaime Pérez, per al qual va crear el Senyoriu de Sogorb, i amb qui va casar a Sancha. D'aquesta manera van quedar units els senyorius de Sogorb i Almonecir, unió que es va mantenir fins que l'any 1437 el rei Alfonso V, va vendre a Vidal de Castellá el castell i vall de Almonacir per 20.000 florins d'or d'Aragó. Aquest rei s'havia annexionat el primer d'Abril de 1430 els territoris de Fadrique, exconde de Lluna, per la seua traïció durant la guerra contra Castill ( 1429), territoris que incloïen els castells de Sogorb i Almonacir. Després de successives herències va recaure la possessió del Castell de Almonecir en la Casa Ducal de Cardona, des de 1562 unida al ducat de Sogorb. Però en 1581 do Antonio II de Cardona, Duc de Sessa i Baró d'Almonecir, i Donya Juana de Còrdova, la seua dona, van vendre “la Valle d'Almonecir” a Don Dionisio de Reus per 33.000 lliures, el qual al seu torn va fer donació a favor de Donya Juana Enríquez, Comtessa d'Aranda, el dia 4 de Setembre del mateix 1581 de “la Baronia de la Vall d'Almonanir amb el seu castell i llocs de Ayr, Algimia, Matet, Pavies, Almedinilla i Alfandega”.
Un cens poblacional realitzat per Jerónima Muñoz i datat entre 1565 i 1572, indica la població del senyoriu d'Almonacir abans de la expulsió dels moriscs. En ell es detalla l'existència de 360 moriscs en Ayr (Actual la Vall d'Almonacid), 253 moriscs en Algimia, 68 moriscs i 27 cristians vells a Matet i 189 cristians vells a Pavies. Aquest cens planteja la hipòtesi que la població cristiana (en època musulmana) es va refugiar a Matet i Pavies, punts geogràfics més allunyats de l'Aljama de la Vall d'Almonacir. Resulta significatiu el fet que la totalitat d'habitants de Pavies resulten censats com a cristians vells (aquells que van mantenir la seua fe cristiana encara sota la dominació musulmana).
Sembla probable que Pavies mantinguera (almenys des de la Reconquesta) una peculiaritat local com a refugi de la població cristiana. Aquesta Hipòtesi està reforçada pel fet que: resultant evidents els signes arquitectònics de l'època de dominació musulmana en les poblacions d'Algimia, la Vall d'Almonacid i Matet, resulten completament absents en la de Pavies.
